FELÍCIA FUSTER i VILADECANS
(Barcelona, 1921 - Paris, 2012)

Felícia Fuster i Viladecans nasqué el 7 de gener de 1921 al barri de La Barceloneta, a Barcelona, on la seva família materna posseïa una botiga de ferreteria i efectes navals, situada gairebé enfront de l’habitatge familiar. La seva primera infantesa estigué envoltada de tota mena d’eines com ara serres, claus, martells, frontisses i altres similars; el seu món era doncs molt diferent del de les nenes de la seva edat. A la seva família tot era activitat i també, en certa mesura, creació ja que el seu pare, Ramon Fuster, era afeccionat a les ràdios de galena que ell mateix es muntava i el seu avi Rafael Viladecans dibuixava de manera autodidacta. La petita Felícia heretà ambdues habilitats: una facilitat extraordinària tant per als treballs manuals i mecànics com per al dibuix i la pintura. Una pissarra i guixos de colors van ser la seva joguina predilecta; cal dir però que tingué d’altres i també un gos.

Felícia Fuster començà el ses primers estudis en una escola privada per a noies situada en el carrer Jaume I, la mestra de la qual era la senyora Teresa Calvet; aquesta destapà la capacitat i l'interès per l'estudi de la petita Felícia Fuster. En el curs 1932-1933, amb deu anys, Felícia Fuster estava matriculada en l’ Institut de Cultura de la Dona, un centre d'ensenyament avantguardista, creat per Francisca Bonnemaison, i obtenia qualificacions que rarament eren inferiors al deu.

A aquesta edat, ja dibuixava del natural amb una perfecció insòlita. Tanta que va cridar l'atenció de seu professor de Dibuix, Josep Francesc Ràfols i Fontanals, que la convidà a un curs que s’havia d'impartir en la Escola Dalmases. Era un curs destinat a estudiants d'Arquitectura, que doblaven l’edat de Felícia Fuster però en el qual aquesta no va desentonar en absolut. Josep Francesc Ràfols i Fontanals, ja convertit en tutor vocacional de Felícia Fuster, recomanà als seus pares l'ingrés d'aquesta en la Escola Massana de Arts i Oficis.

A causa de l’edat de Felícia Fuster, Josep Francesc Ràfols i Fontanals va haver de remoure diversos obstacles administratius per aconseguir que aquella petita artista en embrió ingressés en Escola Massana. Aquesta era una escola nocturna, adequada als horaris laborals, la qual cosa va permetre que Felícia compaginés els estudis d’Art amb els de Batxiller que cursava en l’ Institut Maragall. A ningú no va decebre Felícia Fuster en aquesta doble activitat, quallada altra vegada d'excel·lents. A l’Escola Massana estudiava Pintura, Composició i Vidre gravat entre altres matèries A més, trobà temps per freqüentar la coneguda Acadèmia Marshall, escola de Música que Enric Granados y Frank Marshall havien fundat a Barcelona. També a aquest centre demostrà una extraordinària capacitat i una gran facilitat per tocar el piano i les seves notes no van baixar de l'excel·lent.

Els tres anys que durà la guerra (1936-39), els passà en la magnífica torre, anomenada Casal Felícia, que els avis materns posseïen en Castellterçol, i a Barcelona, on va poder prosseguir amb dificultats, segurament, els seus estudis i portar una vida sense molts al·licients ni obligacions i sí preocupacions, incertesa i alguns problemes de salut. Acabada la Guerra, Felícia Fuster, pogué acabar el seu Batxillerat i el 16 de Març de 1942 efectuà el temible Examen d'Estat, obtenint la qualificació de Notable; una nota que, donada la duresa de la prova, és assimilable perfectament a l'Excel·lent de costum. Ingressà en l’ Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi on aconseguí el títol de professora de Dibuix, en 1947. Feu un viatge de fi d'estudis per diferents parts de Castella, amb un grup format majoritàriament per nois. Alguns d'ells, va conformar un grup generacional i avantguardista, Los Últimos. Van ser els seus membres fundacionals Manuel Díez, Jorge Esteve, Juan Rebled, José Santiáñez, Juan Sirvent i Felícia Fuster, i es van estrenar amb una exposició col·lectiva a les Galeries Syra, al Maig de 1947. Va ser una experiència efímera, encara que en va quedar l'amistat, la curiositat, i el desig d’aprendre i d’evolucionar; Manuel Díaz, per exemple, fou fins a la seva mort un dels grans amics de Felícia Fuster. Tots estaven començant, amb igual entusiasme, carreres artístiques d’evolució diferent.

L'any 1949, Felícia Fuster participa en la "Exposición Nacional de Artes Decorativas", a Madrid, amb treballs en vidre de qualitat, pels quals va obtenir la medalla de tercera classe. Un any després, en 1950, amb 29 anys, feu un viatge a Paris i en 1951 s’hi instal·là definitivament. Començà immediatament a donar classes d’espanyol en l'Acadèmia Berlitz i a realitzar diferents treballs artístics, entre d’altres, gravar vidre i pintar mocadors de seda.

Es casà en 1954 i deixà la seva feina de professora però continuà esporàdicament fent treballs de creació artística i literària. En 1958 va participar en el Saló de l´Art Livre, i un any després en la Glass 1959, una exposició col·lectiva organitzada pel Corning Museum of Glass (situat a Corning a l’ estat de Nova York) a la qual va presentar un gerro, titulat Vase, adquirit pel propi museu.

Entre 1961 i 1970 treballà intensament en agències de publicitat prestigioses (Agence Elvinger, Agence Young and Rubican) en tasques d’administració i gestió, no de creació gràfica, ja que considerà que un treball creatiu seria un entrebanc per reprendre en el futur el treball artístic. Per especialitzar-se en matèries que desconeixia i que necessitava per al nou treball estudià Economia amb profit i a l’octubre de 1970 obtingué el Diplôme d’Études Supérieures Économiques du Conservatoire National des Arts et Métiers. Progessivament la seva situació econòmica millorà i dividí el seu temps entre el treball remunerat i el de creació fins que en 1981, pogué dedicar-se exclusivament a la creació artística i literària.
En 1983 fou finalista del premi de poesia Carles Riba amb l’obra Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Ella escrigué sempre, però no intentà donar a conèixer els seus escrits fins que un amic de la infantesa, el gran arqueòleg Miquel Tarradell, li recomanà que presentés alguns dels seus poemes al Premi citat; malgrat que Felícia Fuster ho va fer gairebé per compromís, el resultat no pogué ser millor.

Entre els membres del Jurat figurava la coneguda i jove autora, ja clàssica, Maria-Mercè Marçal, amb la qual Felícia va travar des de llavors una sòlida amistat, que no es trencà sinó amb la primerenca mort de la primera. L'obra finalista, Una cançó per a ningú i trentadiàlegsinútils, és una obra mestra per la malenconia, expressada en un català riquíssim, en un català potser com el de la seva Barceloneta de 1921. A aquesta obra seguirien altres com I encara, que obtingué el premi Vicent Andrés Estellés de 1987.
Actualment, la seva obra literària publicada és reconeguda en ambients erudits i acadèmics, com el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Ciències i Lletres, en el PEN Club i en universitats; així a la de les Illes Balears ha estat inclosa en un dels seus programes de doctorat. A l’obra publicada s’ha d’afegir una sèrie de relats curts, poesies i una voluminosa novel·la, Aquells fanals, amb molts elements autobiogràfics.

Paral·lelament a la seva activitat literària, que fou aviat reconeguda, continuà la seva obra pictòrica, que paradoxalment no ha tingut el mateix reconeixement, malgrat la seva qualitat i originalitat innegables. Experimentà en pintura i derivà cap a un estil abstracte propi que batejà com a Plurivisió; és una pintura abstracta plurivisional, que té la particularitat de poder ser vista des de diferents angles gràcies a un dispositiu mecànic  patentat per la mateixa Felícia Fuster  per la qual cosa permet diferents aproximacions a un mateix quadre i suggereix diverses interpretacions.

Felícia Fuster ha viatjat durant tota la vida a diferents països d’Europa, Àfrica i Àsia sortint sovint dels circuits oficials i procurant veure més enllà del que s’ofereix als turistes. Dos viatges foren especialment importants per raons ben diverses: els que feu al Japó  en 1986  i a la Xina  en 1995. Pel Japó sentí una fascinació indubtable que es va plasmar en un gran interès per la seva poesia que li porta a estudiar-la, a traduir-la i a composar tankas i haikus de qualitat. A la Xina es contaminà amb un virus maligne que gairebé la portà a la mort.

Quan Felícia Fuster viatjà a Xina era una dona madura però amb una salut i vitalitat extraordinàries: pintava i escrivia amb el mateix entusiasme que gestionava els seus béns; quan tornà la seva vida canvià radicalment a causa del virus esmentat. Després d’estades més o menys llargues a diferents hospitals fou traslladada en 2001 a una residència, en el seu París d'adopció. Allí llangueix amb dignitat i discreció admirables.

L’últim gest, també admirable, de Felícia Fuster, és la creació de la Fundació que duu el seu nom; té la seu a Barcelona i una missió triple: ajudar persones sense possibilitats econòmiques  i preferentment de la Fundació Les Orphelins Apprentis d’Auteuil  a realitzar estudis superiors; ajudar a artistes en la realització de projectes; i ajudar a nivell de doctorat o perfeccionament universitari, persones estudioses de la llengua catalana, preferentment no residents en territori espanyol, tant si son lingüistes com literàries o poetes, amb la finalitat de projectar la llengua catalana a l'estranger.

Resum de l’estudi biogràfic realitzat per Maria Elvira Silleras, Barcelona 2006