Felícia Fuster és poeta, narradora i traductora. Com diu Lluïsa Julià en la introducció al volum obra poètica “constitueix la culminació d’un procés literari i artístic molt ambiciós”.
Va ser una revelació la publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista premi Carles Riba), als 63 anys. Des del primer moment va ser saludada com una veu original i ja madura en la literatura catalana. “Una veu de dona agosarada i intransferible”, com la qualifiquen des de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
L’any 1987 publicà dos reculls: Aquelles cordes del vent i I encara (premi Vicent Andrés Estellés) que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista.
Versió original (1996) és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent (1998; finalista al premi Màrius Torres) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l’experimentalisme.
El darrer recull, Postals no escrites (2001), és una crònica d’un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho.
De la seva tasca com a traductora cal destacar-ne l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988) i Obra negra (1984) de Marguerite Yourcenar.
“Dius sóc una branca, però els fruits, les fulles d’aquesta branca són les paraules, són les mirades. Aquestes postals no escrites són plenes de mirades. Mirades vives com el respir: miren i passen. I resta una buidor plena, allò que farà el poema gràvid”.
– Albert Ràfols-Casamada
“El cas és que, de manera similar a alguns d’aquells poetes –Eluard, Chard– o a Octavio Paz, la poesia de Felícia Fuster té un toc existencial i vital que assoleix els seus objectius a través de la investigació sobre el sentit del llenguatge”.
– Francesc Parcerisas
“La recuperació de la veu de Felícia Fuster em sembla alhora, la satisfacció d’una necessitat de primer ordre i un prodigi inesperat en tombar la cantonada més veïna. Per sort, la seva poesia –precisament perquè ho és– ens arriba tard, però no pas a deshora. Fins aquí no pot estendre’s l’imperi dels “rellotges interdits dels somnis”.
– Maria-Mercè Marçal
Barcelona, Proa, 1984.
Barcelona, Proa, 1984.
València: Eliseu Climent / 3i4, 1987.
amb Naoyuki Sawada. Barcelona, Proa, 1988.
Barcelona, Cafè Central, 1992.
València, Germania, 1996.
Lleida, Pagès, 1998.
Barcelona, Proa, 2001.
ABRAMS, S. (curador). Survivors. Barcelona, Institut d’Estudis Nord-americans. 1991.
ABELLÓ, Montserrat; AGUADO, Neus; JULIÀ, Lluïsa i MARÇAL, Maria-Mercè (curadors). Paisatge Emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1999.
PANYELLA, Vinyet (curadora). Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. Barcelona, Institut Català de la Dona, 1999.
RIERA, Carme (curadora). Antologia catalana de poesia. Barcelona, Planeta, 2003.
ABRAMS, Sam; BROCH, Àlex; CASACUBERTA, Margarida; CÒNSUL, Isidor i REAL, Neus (curadors). 21 escriptores per al segle XXI Barcelona, Proa, 2004.
“A dins a fora”, dins Barceldones. Barcelona, Edicions de l’Eixample, 1989.
Aquells fanals, (novel·la inèdita).
“La poesia japonesa moderna”, a Revista de Catalunya núm. 19, maig de 1988: 131-150.
YOURCENAR, Marguerite: Obra negra (L’oeuvre au noir). Barcelona, Proa, 1984.
Poesia catalana contemporània [al japonès](amb Naoyuki Sawada). Tòquio, Shichosha, 1988.
Survivors Barcelona: Institute of North American Studies, 1991 (ed. i trad. Sam Abrams)
Obra poètica 1984-2001 [a cura de Lluïsa Julià]. Barcelona: Proa, 2010.
Llibres d’artista
Écume felée livre libre, serigrafies, edició limitada de 30 exemplars
Au bout des os au bout des mots livre libre, serigrafies, edició limitada de 30 exemplars, 1989.
Passarel·les/Mosaïques. (plaquette) (català i francès) Barcelona: Cafè Central, 1992.
